Gelat de iogurt i maduixots

Arriba la calor, arriba l'estiu i treim la geladora de l'armari. Tenim maduixes, tenim iogurt i tenim ganes de menjar un gelat fresc i ple de vitamines. Es tracta de buscar una recepta, com la de Gelat de iougurt amb maduixa i platan de Gesmack, el Gelat de iogurt grec i maduixes de Delícies del rebost, , o el Gelat de maduixes de Fem un mos. 

Necessitarem

250 gr de iogurt 

200 ml nata per muntar

250 gr maduixes

100 gr sucre

Suc de llimona o una mica de vinagre de Mòdena

Netegem les maduixes i les partim a bocins. Les posem en un bol i afegim el sucre i el raig de suc de llimona o vinagre i deixem que vagin fent el seu propi suc. Quan ja estan macerades, ho triturem tot amb el minipimer i aconseguim un pure de maduixa. 

A banda, munten la nata i la incorporem al puré amb una espàtula de silicona. Finalment hi afegim el iogurt. Ho tastem i rectifiquem el punt de dolç al gust

Posem aquesta crema en la geladora i deixem  que es vagi lligant el gelat. Ho podem servir amb fulles de menta, virutes de xocolata blanca o ametllets caramelitzades. Deixem volar la nostra imaginació. 

A la Banda Sonora d'avui, un cant a la vida i als bons moments en companyia. The Parting Glass, una cançó tradicional irlandesa per recordar els bons moments passats amb aquells que ja no hi son. Per a tots vosaltres, estimats.

Calamars farcits

Els calamars farcits son aquells plats tradicionals en els que costa de posar-s'hi perque son molt entretinguts. Peò l'esforç val molt la pena i el resultat és un d'aquells plats que acabes pensant: n'hauria de fer més sovint. La preparació es molt senzilla i el secret -com en la majoria de plats tradicionals-  està en el xup-xup. Permet moltes variants, pero jo he fet la de tota la vida que és la que triomfa a casa.  

Necessitarem
12 calamars petits
400 gr de carn picada de vedella
Ceba, all i tomàquet pel sofregit
Un grapat d'ametlles torrades
Un raig de vi blanc
Una fulla de llorer
12 escuradents

Netegem a fons els calamars. Els hi treiem les plumes i les aletes i separem el sac dels tentacles. Un cop ben nets, els deixem escòrrer. Tallem a bocins petits les aletes i els tentacles. Els barregem amb la carn picada, i ho salpebrem al nostre gust. Amb aquesta barreja, anem farcint els calamars i un cop plens, els tanquem amb un escuradents. També els punxem per permetre que surti el suc de la cocció i no es rebentin

Un cop farcits, preparem un sofregit amb ceba, all i una mica de tomaquet ratllat. Quan el sofregit està cuit, afegim un bon raig de vi blanc, la fulla de llorer i els calamars farcits. Quan han passat uns deu minuts, afegim l'ametlla triturada, que notem els bocins. Ho deixem coure una mitja hora. i ja estan a punt. 

Per la Banda sonora, música amb olor de mar i pesca. La meva habanera preferida,: Salió de Jamaica, cantada per Els Pescadors de l'Escala. Dum dum dum dum.

Nous caramel.litzades

El Helado de nata con nueses flitas és un clàssic de qualsevol restaurant xinès. Tenen un nosequè addictiu que fa que no puguis parar de menjar-ne. I per sort, en el darrer Taller amb la Mireia Carbo -que va ser tristament el darrer taller al Club Social Caprabo- ens va explicar com fer-les a casa. I la veritat és que el resultat supera totes les espectatives. Sòn brutals

Necessitarem
100 gr de nous
100 gr de mel
66 gr de sucre [moré]
Mitjà branca de canyella
100 gr d'aigua
Oli de girasol per fregir

En un cassó barregem les nous, la mel, el sucre, l'aigua i la canyella. Ho posem a foc ben baix i ho deixem bullir uns sis o set minuts, donant temps a que les nous s'hidratin. Un cop cuites, les podem guardar dins del seu propi almívar a la nevera. 

A l'hora de menjar-les, les treiem de l'almívar i les deixem escòrrer en un plat inclinat. Un cop les hem separat de l'almívar, les fregim en oli de girasol ben calent fins que estan torradetes. Les treiem i les deixem refredar una miqueta abans de servir-les.  I ja està. Fàcil, oi?

Son fantàstiques amb fruita del temps, gelat de nata o de vainilla o mató de cabra, tal i com jo he fet en la foto que acompanya el post. 

Per a la Banda Sonora d'avui, un descobriment fet gràcies a Radio Wapa. Raphael Gualazzi, amb el seu Don't Call My Name : energia i bon rotllo en estat pur !

Terrina de carn i pollastre

La recepta d'avui és d'aquelles que te'n pots endur de pícnic, que es menja la mar de be freda i que es deixa preparada la nit anterior. He partit de la recepta de Fiambre de ternera y pollo de la Su de Webos Fritos, però he afegir un parell de cosetes de la meva collita: els pomodoro secchi i la Salsa Perrins.

Es tracta de fer una mena de terrina premsada dins d'un motllo rectangular i que menjarem acompanyada d'alguna salsa freda. 

Sardenya, estiu 2008

Necessitem: 

Una cullerada de mantega 

100 gr de bacon fumat tallat ben fi 

125 gr de carn picada de vedella

125 gr de pernil dolç

Un pit de pollastre 

2 ous

Mitja llesca de pa de motllo sucada amb llet  

10 pomodoro secchi 

Sal, pebre, Salsa Perrins

Pintem amb mantega un motllo petit de plum cake i el forrem amb les tires de bacon mirant que quedin encavalcades. 

A banda, barregem la carn picada, el pernil dolç també picat, els dos ous batuts i la llesca de pa. Ho salpebrem i li afegim un raig generòs de Salsa Perrins. Tallem els pits de pollastre a filets

Posem una capa de carn dins del motllo i l'apretem bé. Afegim els filets de pollastre i una capa de pomodoro secchi; i tornem a repetir l'operació amb una nova capa de carn i pollastre. Tanquem la preparació amb les puntes del bacon.

Es cou al forn a 180 º durant tres quarts d'hora aproximadament. Quan estigui cuit, el cobrim amb paper de plata i el prensem -per exemple amb un brick de llet- fins que estigui fred.. Haurem d'anar decantant el suc que vagi treient. El guardem a la nevera i ja ens el podrem menjar l'endemà. 

I ja se que Brad Meldhau ha sortit forces vegades, pero trobo que sempre fa una Banda Sonora sensacional. Avui Waltz for JB, en directe des de Viena l'any 2010

Broquetes de botifarra i pera

Diuen que un dels trets característics de la cuina catalana és la combinació del dolç i el salat. Hi han molt exemples de plats que barregen tall i fruita: ànec amb peres, pollastre amb prunes o pomes farcides de carn.

Les broquetes que proposo pel repte de Memòries d'una cuinera del mes de maig s'inscriuen en aquesta tradició. Ben senzilles de fer, sòn boníssimes. Necessitem 


1 butifarra crua de qualitat com la de les Xarcuteries Margarit
1 pera Conference grossa

2 cullerades de sucre moré 
Una mica de mantega

Coem la butifarra com en tinguem costum. Jo les acostumo a coure en una paella en fred barrejant oli i aigua i deixant que, un cop evaporada l'aigua, es torri amb l'oli. Un cop cuita, la tallem a rodelles. 

Pelem la pera, li treiem el cor i la tallem a daus. En un pot fem fondre la mantega, hi afegim el sucre i els daus de pera. Ho deixem caramelitzar a foc ben lent. 

I ja està. Muntem la broqueta intercalant un tall de botifarra i un de pera caramelitzada.

I per la Banda Sonora, la versió de l'Smells Like Teen Spirit dels Nirvana, feta per la Patti Smith  a Twelve [2007]

Broquetes de porc encabdellades

El repte de les Memòries d'una cuinera del mes de maig, ens proposa fer broquetes. I a mi m'ha sembla que era el moment de recuperar una recepta tailandesa d'un llibre que em va dur el meu pare de Bangkok i que es diu À la table de Jim Thompson.

Cada cop que el meu pare anava a Bangkok i ho va fer una pila de vegades a la seva vida, no deixava de visitar la casa d'en Jim Thompson  on es comprava unes corbates de seda increïbles. 

En Thompson va ser un arquitecte, ex agent de la CIA, aventurer i emprenedor nord-americà que es va establir a Bangkok just acabada la II Guerra Mundial. Allí va fundar la Thai Silk Company l'any 1951 i va consolidar la indústria sedera tailandesa com una de les més importants del món. 

Per acabar d'arrodonir la llegenda, Thompson va desaparèixer a la selva de Malàisia l'any 1967, i mai més se'n va saber res. 

Thompson també va ser un enamorat del país i de la seva cuina. A la seva casa, construïda segon la més pura tradició arquitectònica thai solia reunir membres de la societat local i de la comunitat estrangera, esdevenint el centre social més actiu de la ciutat. Actualment, la Casa de Jim Thompson és un museu i també un restaurant, on es poden adquirir producte de seda i menjar cuina tailandesa de qualitat.

I sense més preàmbuls, passem a la recepta que he tret del llibre, unes broquetes de carn de porc, Muu Sarong, que us sorprendran.  

Necessitarem: 

50 gr. de noodles de blat amb ou.

250 gr. de carn picada de porc

½ cullerada de coriandre

½ cullerada de gingebre ratllat

½ cullerada de citronella [lemongrass]

½ culleradeta de pebre blanc molt

1 cullerada de salsa d'ostres

2 cullerades de farina

1 ou

un pessic de sal

un pessic de sucre

Oli de gira-sol per fregir

D'una banda, barregem el porc amb les espècies, l'ou i la farina de manera que quedi una pasta. fem boletes d'un cm i mig de diametre

D'altra banda coem els fideus noodles al dente uns quatre minuts. Els podem substituir per tallarines, però com que sòn mes curtes ens costaran més d'embolicar. Els escorrem, els passem per aigua freda i els tornem a escorrer. Els estirem en grups de tres en tres.

Emboliquem les boletes amb els fideus cuits com si fossin un cabdell de llana, els punxem en una broqueta i els fregim fins que estiguin ben daurats.

I la Banda Sonora és una de les troballes musicals de la temporada. Espen Berg, un pianista norueg boníssim interpretant Brooklyn. No us el perdeu.

Crestes d'espinacs amb ricotta

De veritat: aquest cop és feina zero. No costen gens de fer. Fins i tot la Roser, la meva carnissera a qui no li agraden els espinacs les ha trobat bones...vaja que ho tenen tot. I que necessitem?


Un paquet de pastes per crestes de La Cocinera
Un kilo d'espinacs frescos o 400 gr de congelats
Panses i pinyons al gust
Una tarrina de ricotta





Bullim els espinacs com en tinguem costum. A mi m'agrada fer-los al vapor. Un cop cuits al dente, els deixem escòrrer

En una paella saltegem els pinyons i les panses. Quan comencen a agafar color hi afegim els espinacs ben talladets i ho sofregim alhora. Apaguem el foc i ho deixem atemperar.

Llavors afegim la ricotta i ho barregem ben bé per aconseguir el farcit de les crestes. 

Anem farcint les crestes amb la massa d'espinacs, les tanquem per la meitat i fem les voretes amb una forquilla.

Es poden fregir en oli calent, pero a mi m'agrada coure-les al forn perque queden menys olioses. Si voleu les podeu pintar amb ou batut per que agafin color. 

Per la Banda sonora una peça d'Harmonium: Verd, com els espinacs, com la granota Gustau, com els dòlars...no és facil ser verd.